Instants de complaença

Amb Instants de Complaença dels Catarres, tractem un petit fragment polifònic (Interludi a dues veus).

REm
Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà?
DO
Qui no ha sentit enveja o ha buscat venjança en va?
REm
Qui no ha sabut desprendre's del llaç d'un trist record?
DO
Molts han entrat al temple sols alguns hi han sabut trobar amor

FA                REm
De la paraula han fet, l'elogi
        LAm                DO
i el retret, només una disfressa
Eternament buscant, entre el bé
i el mal, instants de complaença.

REm
Qui no ha sentit urgència per veure resultats?
DO
Qui no ha aixafat el feble sentint-se un mateix més gran?
REm
Qui no ha perdut els somnis entre els racons del temps?
DO
Tothom té clar l'inici, ningú sap què li espera al final

FA                REm
De la paraula han fet, l'elogi
        LAm                DO
i el retret, només una disfressa
Eternament buscant, entre el bé
i el mal, instants de complaença.

FA REm LAm DO x4

Interludi

  REm    LA#   SOLm           LA
I tu,com jo, seguim buscant aquest lloc on
sentir amor omplir-se d'esperança
i continuar, com jo seguim buscant aquest lloc
on sentir amor omplir-se d'esperança i continuar.

REm